[RSL] subs. m. pl. FORMA ixiodontes cod. ETYM ὀξυόδοντες. [FREQ minima 1indicium 0,06/d.c.m.] ¶ homines qui acutos dentes habent, edaces — personas de dientes afilados, tragones [REL →edax] 180-103 Lucil 1065. Lamia et Bitto oxyodontes quod ueniunt, illae gumiae uetulae inprobae ineptae?