Saltar al contenido

Linguae Latinae Historicum Lexicon


[RSL] balbus, a, um 1

 [LLHL]
adi.
a1 qui iugiter loqui non potest uel balbutit — tartamudo [REL atypus, →blaesus1a, sirbenus, →tardiloquus SIM balbutus]
a2 de eo cuius dictio haesitat in consonantibus exprimendis — de la persona que tiene un defecto en la dicción
b obtusus siue stupidus — que habla sin sentido o tonto [SIM →obtususb]
paroemia balbus melius balbi uerba cognoscit. inter similes, si stulti sunt, melius se intellegunt — un tonto entiende mejor a otro tonto

Ad portam Latinam ...